Nit
La nostra sèrie més coneguda, amb els animals - quasi-ombres- que criden els seus missatges a les nits de la ciutat invisible.
Una altra vida és viscuda en els plecs de les formes dominants de viure, realitats invisibilitzades, nocturnes com els gats que recorren en silenci els teulats de la ciutat, que no obstant emeten detonacions de llum, de creativitat, d’alliberament, d’il•lusió: somnis portats a la pràctica, que esdevenen els malsons dels qui ens volen predeterminar la vida per al seu profit…
volar de nit afinar els sentits dilatar exageradament les delicades brànquies fins a assaborir tota partícula oxigenada d’aquesta aigua de ciment d’aquest cel de salfumant volar de nit afinar els sentits batre les ales crear el moviment primigeni expulsar sonorament la grava de la boca desentumir l’enllotada musculatura aviat traçar cercles infinits imprevistos rumbs no cercar la llum cegadora sinó habituar-se a l’obscuritat abissal no radiografiar la impotència per a la posteritat sinó amarar-se de la fèrtil memòria de les vides subterrànies volar de nit afinar els sentits desenvolupar radicalment el tacte desenterrar-lo de sota les llambordes de la insensibilitat volar de nit navegar amb els dits desxifrar l’eloqüent llenguatge del silenci degustar els tresors amagats les paraules empassades les intuïdes sonoritats volar de nit afinar els sentits reconèixer el secret rastre de les velles amistats reconstruir les olors oblidades d’antigues conspiracions volar de nit afinar els sentits mútuament acaronar-se entre cada petita atlàntida corporal enfonsada anegada trepitjada pel corrosiu oceà de la civilització deformada per la metàstasi urbana volar de nit afinar els sentits volar volar volar de nit
